CRIT MUT

Tornaria a passar. Ell ho tornaria a fer. Què voldria fer-li avui? Només de pensar-hi, sentí una convulsió ferotge del seu estòmac que, amb dificultats, control.là. Sabia que el seu fill la necessitava, que havia de suportar el que fos.

El seu fill... Fruit d'aquell malparit que li prometé el paradís i l'enfonsà en l'infern de ser mare soltera i abandonada. El seu pare la repudià i, tots dos, mare i fill, van passar gana i fred abans de trobar aquell treball que, de moment, li permetia pagar el mínim lloguer de la pensió de mala mort on dormien.

Ja feia un parell de mesos que sofria els abusos d'aquell home. I l'odi que creixia dins d'ella i que la impulsava a obrir el cor del violador amb el ganivet de cuina s'anava acumulant, creixent en companyia de la ràbia continguda.

Però era aquell home qui la pagava per fer-li les feines de casa i perdre el treball seria tornar a caure en el pou de la misèria. Si fos per ella...però hi havia el fill, el tresor, la llum.

A poc a poc, anava maquinant una manera de dissuadir l'home de les seves intencions. L'espantaria, el mantindria a ratlla. El proper cop que se li acostés...

El dia que havia decidit començar la seva alliberació havia arribat. Abans que l'home es llevés (mai la molestava fins a mig matí), anà a l'escriptori i amagà a una butxaca de la seva gastada bata de quadres el revòlver que sempre guardava el seu torturador al fons de l'últim calaix. Estava descarregat, però l'espantaria.

Lascivament en aquesta ocasió, s'agenollà per netejar el lavabo, tan bon punt el sentí arrossegar-se pel passadís. Podia percebre com se li acostava, acostumada al mateix dia rera dia, i pogué calcular, sense dificultat, el moment just d'aixecar-se i clavar-li el canó al coll, l'esquena de l'home contra la paret.

L'odi de tantes humiliacions, la ràbia continguda i augmentada carícia a carícia, van fer del seu cos una bomba a punt d'explotar. L'horror més absolut es reflectia als ulls de l'home, dilatats, i a la seva veu, de sobte inexistent.

Com si acabés de rebre un cop, l'home recordà que la pistola estava descarregada i volgué castigar la dona que s'atrevia a rebel.lar-se, tot d'una refet de la por i més arrogant encara.

A manera de venjança, provà de tocar-li els pits i ella, en adonar-se de les seves intencions, esclatà. La pistola estava descarregada, sí, però no ella. L'odi i l'ansietat d'acabar amb tot allò que ja durava massa es materialitzà en un projectil més poderós i més ràpid que cap bala coneguda, que sortí disparat sense prémer cap gallet i seccionà la iugular del desgraciat, que caigué a terra ofegant-se en la seva pròpia sang que brollava pel coll obert i vermell i relliscava pels gruixuts llavis que tantes vegades havien ofès la que ara el mirava amb posat astorat d'assassina imprevista.

________